Serai present a Carcassona lo 24 d’octobre , còsta dels Occitans per sosténer las lengas minorisadas .

L’occitan e las autras lengas de país d’Euròpa son de bens comuns a servar e a faire viure . Aquel patrimòni linguistic deu èstre mai reconegut per França .

L’Estat francés a totjorn pas signada la carta europenca de las lengas regionalas o minoritàrias .

A sonque consentit inscriure dins sa constitucion qu’aquelas lengas fasián partida del seu patrimòni. Es es pas pro, Mossu Miterrand!* *Uèi, la Republica deu assumir sas responsabilitats e trabalhar a la redaccion , puèi a l’aplicacion d’una lei assegurant mesuras e mejans per aquestas lengas.

Uèi es pressat d’organisar un ensenhament public per totas las generacions , dels escolans duscas als adults . Los usatgièrs dels servicis de l’Estat e dels servicis publics devon poder èstre recebuts dins sa lenga , del meteis biais qu’al Parlament europenc . A Brussèlas coma a Estrasborg , a un corrièr en euskara , lo Parlament respond en euskara . Enfin de mejans devon èstre concedits per sosténer los mèdias e la crecion culturala dins aquestas lengas .

La reconeissença de las lengas e dels pòbles minorisats passarà tanben per lo bastison d’un espandi politic vertadièr a l’escala europenca . Los Estats Nacions son passats e devon daissar la plaça a una vertadièira Euròpa politica de las regions .

Siam nombroses dissabte per portar aquesta dinamica .

José Bové

Deputat europenc del Sud-Oest .

Groupe Vert/ALE